divendres, 10 d’abril del 2015

LA RATONERA - Agatha Christie

La ratonera es una obra de teatro perteneciente al género de novela policiaca escrita por Agatha Christie en 1952.
Trata de Mollie y Giles davis, una joven pareja que ha heredado la casa de Monkswell Manor, situada en Londres, que convierten en una casa para huespedes. Es una noche fría de inviernos y poco a poco van llegando los inquietantes huespedes: un joven muy excéntrico (Christopher Wren), una dama anciana antipatica (Señora Boile), un militar ya retirado (Mayor Metclaf), una mujer con aire masculino (Señora Casewell) , un extranjero misterioso (señor Pavicini) y finalmente y mucho más tarde que los otros un joven sargento de la policía llamado Troter que consigue legar a traves de la nieve para avisarles del peligro que corren ya que algunos pueden tener relación con un asesinato cometido en Londres aquella misma tarde En ese momento la casa e convierte en una ratonera. Y unas tras otras las sospechas se van sucediendeo hasta llegar a un inesperado final

dilluns, 23 de març del 2015

CIUDADES DE PAPEL

Hola, hoy queria hablaros de otra libro de John Green, escritor de Bajo la misma estrella, El teorema de Katherine y buscando a Alaska, "Ciudades de papel"
Trata de Quentin y Margo, dos adolescentes que fueron muy amigos en la infancia y compartieron un descubrimiento que les cambio la forma de pensar. Ahora después de muchos años y siendo el ultimo curso antes de irse a la universidad, por una noche vuelven a hablarse, ya que Margo quiere que Quentien le acompañe en un plan de venganza inaudito. Pero después de aquella noche en la que vuelven a ser tan amigos como en la infancia, Margo desaparece, dejando tras si un rastro de pistas que solo alguien podría llegar a  encontrar...
Y hasta aquí el resumen, espero que os haya servido y lo leáis ;)

dimarts, 20 de gener del 2015

Altre conte inventat

L'illa negra

Era novembre de 1832 i va ser llavors quan vaig decidir fer el gran viatge de la meva vida. No se quin va ser el motiu i crec que simplement va ser un impuls a descobrir alguna cosa nova per a mi, un impuls de voler cambiar la sensació que tenia de viure dia a dia el mateix, d'estar encallat en el temps.
Dies després de decidir-me a viatjar, va arribar l'hora de la partida. Recorde que tots van venir al port, Fins i tot gent que no coneixia! Tots estaven emocionats amb la meva exploració i jo l'hi agraïa.
Després de quatre eterns dies de viatge amb pluges i forts vents arribarem al nostre destí, la gran "Illa Negra". Tot va ser estrany, Ja que els carrers estaven buits. No és que cap de nosaltres esperara una festa però si que hagués algú per a rebre'ns.
Vaig agafar les meves pertinences i vaig anar a la recerca d'algun lloc per quedarme els dies de la meva estada en aquella estranya illa, però lamentablement no vaig trobar cap després de llargues hores passetjant-me per l'illa.
Finalment vaig veure una persona, la primera des de l'arribada. Era una dona alta, prima i molt ben vestida, parlava segura de si mateixa per intentar tranquil·litzar però això em va fer més inquiet.
Li vaig preguntar si hi havia algun lloc on poder allotjar-me i ella em va portar fins aquella tenebrosa part del poble que no recordava haver vist abans.
Era com si tot hagués canviat. Els carrers es van omplir i les cases van envellir a mesura que avançàvem. Cada persona que passava em mirava fixament com si no encaixara.
De sobte, la dona es va aturar en una plaça en la qual es trobava una gran catedral de pedra. Em va acompanyar fins a l'entrada i se'n va anar corrents.
Estava fosc, ja ni tan sols sabia on eren els meus companys de tripulació i llavors vaig pensar que no em quedava més remei que entrar i així ho vaig fer.
Darrere la gran porta de ferro, hi havia una sala enorme i al arribar al centre la porta es va tancar de cop. Després d'uns moments de pànic, vaig intentar sortir forçant-la pero no va funcionar.
Vaig passar setmanes o mesos tancat, qui sap, però la porta finalment es va obrir sola. Al sortir per fi vaig comprendre les mirades dels habitants, ja que m'havia convertit en un d'ells, maleïnt-me en silenci per haver-me deixat enganyar amb tanta facilitat per ella. Però això ja no tenia solució, o potser si?

dijous, 4 de desembre del 2014

WONDER. R.J.Palacios


"Tots hauríem rebre una ovació almenys una vegada en la nostra vida , perquè tots vencem al món" -Auggie-

Aquest llibre de r.j.palacios tracta molt bé el tema de que ser diferent en l'aspecte no te perquè importar a ningú però encara així importa.
August Pullman (Auggie) és el protagonista de deu anys d'aquest llibre, encara que està narrat des de diferents punts de vista com el de la seva germana ,i molts més. 
Diguem que ell no es com els altres ja que a rebut tantes operacions que la seva cara es diferent, molt diferent.
Els seus pares el volen portar a un col·legi ja que sempre a estudiat a casa i ha arribat a una edat en la que s'ha mare ja no li pot explicar més, però tota la família inclòs ell te por de com anirà a reaccionar la gent de l'escola al vore'l.
Encara així ell va i allí tindrà que sobreviure al seu primer any.

Us recomane aquest meravellós llibre que et llitges de seguida gracies a la curiositat, espere que el llegiu i que comenteu la vostra opinió sobre aquesta ressenya.

L'ESCOLA DEL BÉ I EL MAL


Aquesta historia tracata de Sophie i Agatha, dos amigues que viuen a un poble anomentant Gavaldon. La primera es guapa, adorable... mentres que l'altras es letja, introvertida i sempre es vesteix de negre.

En el seu poble diuen que una nit cada any un home al que anomenen "el Rector"segresta a dos xiquets del poble. Un de ells simpàtic, bona persona, amable i un altre roïn i fred. Amb la fi de portarles a dos escoles unides per un pont. "L'escola de bé i del mal" i allí ensenyar-los el que tenen que saber per a tiendre un propi conte de fades. Clar està que no més els almnes millors calificats ho aconseguirien.
Sophie és la típica xiqueta que creu en tot aquest conte, i que aquest any el Rector vindria a per elles i a ella la portaria a l'escola del bé i a Agatha a la del mal. En totaçó ella només te raó en una cosa, i es que el Rector va a per elles pero ella acaba en l'escola del Mal i Agatha en la del bé.
Aquest llibre no està pensat ni per a un públic infantil ni juvenil, sino entre mitjes.
A mi dels personatges la que mes m'ha agradat ha sigut Agatha. Perque el llibre et fa adonarte de lo important que es l'interior de les persones, que no importa el que som, si no el que fem. I Agatha encara que per fora siga tot lo lletja que vulgues es la millor persona de tot el llibre, la que ho donaria tot per a que Sophie tinguera el seu conte de fades i la que ho donaria tot per fer justicia. Perque ella encara que estigua en eixa escola no vol ser una princessa, ella l'únic que vol és amb la seua amiga Sophie tornar a sa casa i que tot siga com abans.
I açí us deixe el trailer del llibre, que es del 2013.



                                       "La llum es va col·locar entre els seus dits.
                                               Elles ja habíen desaparegut."
                                                                  FI
                                       -Soman Chainari, l'escola del bé i el mal-

dilluns, 15 de setembre del 2014

CUENTO INVENTADO

Este es otro cuento inventado, pero esta vez en castellano y consiste en unas instrucciones. Leedlo y por favor comentad vuestra opinión.

                                  "MONTAR EN BICICLETA"
Este verano mis padres me mandaron una tarea que consideré "sencilla". Tenía que enseñar a mi hermano pequeño a montar en bicicleta. Yo no guardaba malos recuerdos de cuando aprendí, lo recordaba como algo muy fácil y creía que a pesar de tener un par de meses para finalizar el entrenamiento en dos días ya sabría montar.
Empecé por intentar convencerle para que se subiera al sillín y entonces me di cuenta de que "la tarea del verano" no me sería tan fácil, mi hermano tenía dos años y medio. Él no paraba de preguntarme el porqué de todo lo que le decía con tono cantarín, cosa que al final acabo resultado cómica ya que se repetía constantemente y parecía que estuviera viviendo lo mismo una y otra vez.
Tras un rato de intentos poco exitosos y de ver que no me hacía caso, decidí entonces subirlo yo misma, y sorprendentemente no me  resulto difícil, ya que no se quejó, y menos mal, pues en ese caso me hubiera tocado hacer alguna tontería de las que le gustaban a él, como poner cara de castor (mordiéndome el labio y soplando para hinchar los mofletes) y cruzar la mirada,  también llamado ponerse bizca.
A continuación le enseñé como colocar los pies y seguidamente como pedalear. En ese momento recuerdo que mi madre me llamó para recoger un libro que había dejado en el sofá y cuando volví mí hermano estaba jugando a hacer girar los pedales  porque se pensaba que eran como una noria y se intentó sentar en uno de ellos. Se cayó al suelo haciendo una voltereta de las de campeonato y la bicicleta también aunque afortunadamente hacia el lado opuesto.
Una vez ya recuperado del susto le expliqué con palabras y conceptos que él entendía que eso era un objeto hecho de un material duro como el suelo y negro como su camiseta que se llamaba pedal y servía para poner el pie.
Entonces se sentó de nuevo en el sillín y colocó cada extremidad donde debía. ¡Milagro!
Con mí ayuda intentó avanzar unos metros pero aún no estaba listo ya que le faltaba equilibrio y confianza. ¿Os imagináis un pato mareado?, pues ese era mi hermano.
Día tras día él y yo hacíamos ejercicios para mejorar su seguridad como el de dejarse caer hacia atrás y alguien te coge para no caer o le tapaba los ojos con una venda y le guiaba por el jardín, aunque una vez el pobre acabo sobre unos matorrales y lleno de barro (cualquiera podría haber pensado que era un monstruo) porque confundió la derecha con la izquierda.
También hicimos actividades para mejorar el equilibrio como por ejemplo mantenernos sobre una pierna un largo rato o hacer carreras a la pata coja cosa que para ambos fue un reto ya que ni él ni yo teníamos mucho equilibrio y nos caíamos constantemente uno encima del otro.
Finalmente lo conseguí, tras unas cuantas tiritas y visitas al médico conseguí que  mi hermano montara en bicicleta el solo, sin ayuda ninguna, aunque en ocasiones resultaba extraño, porque para hacerme reír sacaba la lengua como lo hacen los perros cuando van en coche y asoman la cabeza por la ventanilla.
En un mes ya íbamos juntos a pasear montados en este medio de transporte rápido y divertido.

                                                          FIN
-Irene García.

"BAJO LA MISMA ESTRELLA"

PORTADA DEL LLIBRE
"Bajo la misma estrella" es una novel·la escrita per el famós escritor John Green.
És una història molt especial, que et fa pensar sobre la vida i sobre la nostra existència ja que planteja moltes metàfores i tesis dels mateixos personatjes que tracten diversos temes com per exemple l'oblit.
Aquesta histròia tracta i està contada en primera persona per Hazel Grace una xica de setze anys que pateix càncer de pulmó desde els tretze anys. Com que no te molts amics ja que va deixar l'escola per l'enfermetat la seva mare li obliga a anar a un grup de teràpia on es junten persones amb malalties molt greus com leucemia o càncer. Allí ella coneix a Augustus Waters un xic que també pateix càncer i li van tallar la cama per culpa d'aquest.
Pronte ella s'enamora d'ell i ell de ella però el sentiment de por per no voler fer-li mal si es mor és massa per a Hazel i açó fa que siguen uns amics "especials".
Ell invita a la seva casa a Hazel per a vore una pel·lícula junts i llavors ella li conta quin és el seu llibre favorit anomenat "Un dolor imperial" i ell se'l llig. Aquest es un llibre sense final i deixà moltes preguntes sense resposta i llavors Hazel i Gus fan tot el que tenen en les seues mans per conseguir comunicarse amb l'escritor i que els conte el final.
Us recomane aquesta història per que se que no us arrepentireu i a més se que com als centenars de persones que han llegit el llibre al voltant del món es convertirà en un dels vostres favorits.
Espere que us haja servit d'ajuda aquest resum i que us animeu a llegirlo i a comentar la vostra opinió.


dissabte, 21 de juny del 2014

Una bona experiencia...


Hui dissapte 21de juny he tingut l'oportunitat d'assistir al TEDx LA VALL, unes xarrades internacionals que aquest any tractaven de sobre com construïm futur-we do build the future i era organitzat per un institut d'aquesta meravellosa ciutat anomenat IES Honori García.
Açí han parlat diferents ponents sobre diversos temes a tractar pero he d'admitir que un dels que més m'agradat ha sigut Paula Bonet.
Allí ella ens a mostrat coses sobre la seua trajectoria i aiçí us deixe una xicoteta biografia sobre ella...

Paula Bonet va naixer a Vila-real a 1980 i és una pintora e ilustradora espanyola.
Va estudiar  Belles Arts a la ciutat de Valencia i li van donar dues beques per a estudiar a una altra universitat i després per anar-se a Nova York. Els seus estudis és van centrar principalment en la pintura a l'oli i en grabats encara que passat el temps es va dedicar més a l'il·lustració.
Ha fet molts treballs com un llibre il·lustrat per ella mateixa anomenat llegeixme. A més a més de altres treballes com il·lustradora i exposicions.
Aquests són alguns dels seus treballs, espere que us agraden i comenteu la vostra opinió sobre aquesta gran artista:



divendres, 13 de juny del 2014

La chica del lago

Este libro es sobre Jewel Valentine una chica que paseaba por las orillas del río donde diez años atras su hermano murió ahogado recordando los momentos que había pasado con el y que ya había vivido más de diez años que su hermano no podría vivir...
PORTADA
De pronto vislumbró a un chico ahogándose en el mismo lago y en un principio pensó que era su hermano pero al ser más mayor y pensar que no podría ser un niño de diez años se dio cuenta de que no era él.
Se tiró al agua para hacer lo que no pudo con su hermano y lo sacó de allí pero no se quedó para saber por que había ocurrido aunque se quedó con la curiosidad de saber quien era...
Ella vivía con sus abuelos hasta que estos mueren y se tiene que ir con su madre pero ella tiene una forma de ver la vida diferente, no pensando en el futuro y viviendo el presente.
Por otra parte también trata de Sacha un chico que arrepentido de lo que e esta haciendo pasar a su familia y que sus amigos lo tratan como si supieran su verdadera situación, decide ahogarse en el lago pero en ese momento llega una chica que le salva la vida y se da cuenta que no debe morir, ni quiere...
Este tiene la curiosidad de conocer a esa chica pero no sabe quien es sin embargo su mejor amigo parece que si y ayuda a establecer una relación entre ellos dos...
STEPH BOWE
Estos van al mismo instituto y la mejor amiga de la infancia de esta es la mejor amiga de el y por tanto podrían haberse conocido mucho antes  pero eso no fue así y hay que aprovechar que al fin se conocen pero ¿Entenderá Sacha la especial forma de ser de ella?¿Sabrá ella entender la dura situación que esta viviendo él?
Esta es una bonita y sencilla historia es de Steph Bowe, una escritora Australiana, que escribió cuando apenas tenía diecisiete años y ha sido el primer libro de su carrera...

dimarts, 27 de maig del 2014

DONDE LOS ARBOLES CANTAN -Laura Gallego-

PORTADA
Este libro trata de la doncella Viana la única hija y heredera del duque de Rocagrís que esta prometida con Robian de Castelmar con quien ya de muy pequeña jugaba.
Era el solsticio de invierno y como cada año se celebraba un gran banquete para las familias reales de toda Nortia. Allí asistió Viana con su padre y en aquel lugar estuvo con su mejor amiga, Belicia, la madre de esta y Robian. Justo en pleno banquete "Lobo", un hombre misterioso que vivía en una torre al pie de las Montañas Blancas, interrumpió para advertir que los bárbaros estaban preparando un ataque para dominar toda Nortia. El rey en vez de actuar de inmediato, esperó hasta la primavera, cuando se iba a celebrar la boda de Viana y Robian, pero este último era guerrero y se tuvo que ir junto a todos los hombres incluyendo al rey, y al padre de Viana a la guerra. El rey esperó tanto a atacar que el ejército bárbaro ya era demasiado fuerte y los que no murieron en la guerra terminaron siendo esclavos del nuevo rey.
PERSONAJES
En esta situación Viana no tiene más remedio que cambiar y vivir grandes grandes aventuras junto a sus nuevos amigos y contra sus enemigos...
Este maravilloso libro de Laura Gallego es sin duda una gran novela de 477 páginas que te lees sin darte cuenta ya que como dice mucha gente es la mejor novela de Laura. Os la recomiendo y si la habéis leído comentad vuestra opinión.