LA RATONERA - Agatha Christie

La ratonera es una obra de teatro perteneciente al género de novela policiaca escrita por Agatha Christie en 1952.
Trata de Mollie y Giles davis, una joven pareja que ha heredado la casa de Monkswell Manor, situada en Londres, que convierten en una casa para huespedes. Es una noche fría de inviernos y poco a poco van llegando los inquietantes huespedes: un joven muy excéntrico (Christopher Wren), una dama anciana antipatica (Señora Boile), un militar ya retirado (Mayor Metclaf), una mujer con aire masculino (Señora Casewell) , un extranjero misterioso (señor Pavicini) y finalmente y mucho más tarde que los otros un joven sargento de la policía llamado Troter que consigue legar a traves de la nieve para avisarles del peligro que corren ya que algunos pueden tener relación con un asesinato cometido en Londres aquella misma tarde En ese momento la casa e convierte en una ratonera. Y unas tras otras las sospechas se van sucediendeo hasta llegar a un inesperado final

CIUDADES DE PAPEL

Hola, hoy queria hablaros de otra libro de John Green, escritor de Bajo la misma estrella, El teorema de Katherine y buscando a Alaska, "Ciudades de papel"
Trata de Quentin y Margo, dos adolescentes que fueron muy amigos en la infancia y compartieron un descubrimiento que les cambio la forma de pensar. Ahora después de muchos años y siendo el ultimo curso antes de irse a la universidad, por una noche vuelven a hablarse, ya que Margo quiere que Quentien le acompañe en un plan de venganza inaudito. Pero después de aquella noche en la que vuelven a ser tan amigos como en la infancia, Margo desaparece, dejando tras si un rastro de pistas que solo alguien podría llegar a  encontrar...
Y hasta aquí el resumen, espero que os haya servido y lo leáis ;)

Altre conte inventat

L'illa negra

Era novembre de 1832 i va ser llavors quan vaig decidir fer el gran viatge de la meva vida. No se quin va ser el motiu i crec que simplement va ser un impuls a descobrir alguna cosa nova per a mi, un impuls de voler cambiar la sensació que tenia de viure dia a dia el mateix, d'estar encallat en el temps.
Dies després de decidir-me a viatjar, va arribar l'hora de la partida. Recorde que tots van venir al port, Fins i tot gent que no coneixia! Tots estaven emocionats amb la meva exploració i jo l'hi agraïa.
Després de quatre eterns dies de viatge amb pluges i forts vents arribarem al nostre destí, la gran "Illa Negra". Tot va ser estrany, Ja que els carrers estaven buits. No és que cap de nosaltres esperara una festa però si que hagués algú per a rebre'ns.
Vaig agafar les meves pertinences i vaig anar a la recerca d'algun lloc per quedarme els dies de la meva estada en aquella estranya illa, però lamentablement no vaig trobar cap després de llargues hores passetjant-me per l'illa.
Finalment vaig veure una persona, la primera des de l'arribada. Era una dona alta, prima i molt ben vestida, parlava segura de si mateixa per intentar tranquil·litzar però això em va fer més inquiet.
Li vaig preguntar si hi havia algun lloc on poder allotjar-me i ella em va portar fins aquella tenebrosa part del poble que no recordava haver vist abans.
Era com si tot hagués canviat. Els carrers es van omplir i les cases van envellir a mesura que avançàvem. Cada persona que passava em mirava fixament com si no encaixara.
De sobte, la dona es va aturar en una plaça en la qual es trobava una gran catedral de pedra. Em va acompanyar fins a l'entrada i se'n va anar corrents.
Estava fosc, ja ni tan sols sabia on eren els meus companys de tripulació i llavors vaig pensar que no em quedava més remei que entrar i així ho vaig fer.
Darrere la gran porta de ferro, hi havia una sala enorme i al arribar al centre la porta es va tancar de cop. Després d'uns moments de pànic, vaig intentar sortir forçant-la pero no va funcionar.
Vaig passar setmanes o mesos tancat, qui sap, però la porta finalment es va obrir sola. Al sortir per fi vaig comprendre les mirades dels habitants, ja que m'havia convertit en un d'ells, maleïnt-me en silenci per haver-me deixat enganyar amb tanta facilitat per ella. Però això ja no tenia solució, o potser si?