L'illa negra
Era novembre de 1832 i va ser llavors quan vaig decidir fer el gran viatge de la meva vida. No se quin va ser el motiu i crec que simplement va ser un impuls a descobrir alguna cosa nova per a mi, un impuls de voler cambiar la sensació que tenia de viure dia a dia el mateix, d'estar encallat en el temps.
Dies després de decidir-me a viatjar, va arribar l'hora de la partida. Recorde que tots van venir al port, Fins i tot gent que no coneixia! Tots estaven emocionats amb la meva exploració i jo l'hi agraïa.
Després de quatre eterns dies de viatge amb pluges i forts vents arribarem al nostre destí, la gran "Illa Negra". Tot va ser estrany, Ja que els carrers estaven buits. No és que cap de nosaltres esperara una festa però si que hagués algú per a rebre'ns.
Vaig agafar les meves pertinences i vaig anar a la recerca d'algun lloc per quedarme els dies de la meva estada en aquella estranya illa, però lamentablement no vaig trobar cap després de llargues hores passetjant-me per l'illa.
Finalment vaig veure una persona, la primera des de l'arribada. Era una dona alta, prima i molt ben vestida, parlava segura de si mateixa per intentar tranquil·litzar però això em va fer més inquiet.
Li vaig preguntar si hi havia algun lloc on poder allotjar-me i ella em va portar fins aquella tenebrosa part del poble que no recordava haver vist abans.
Era com si tot hagués canviat. Els carrers es van omplir i les cases van envellir a mesura que avançàvem. Cada persona que passava em mirava fixament com si no encaixara.
De sobte, la dona es va aturar en una plaça en la qual es trobava una gran catedral de pedra. Em va acompanyar fins a l'entrada i se'n va anar corrents.
Estava fosc, ja ni tan sols sabia on eren els meus companys de tripulació i llavors vaig pensar que no em quedava més remei que entrar i així ho vaig fer.
Darrere la gran porta de ferro, hi havia una sala enorme i al arribar al centre la porta es va tancar de cop. Després d'uns moments de pànic, vaig intentar sortir forçant-la pero no va funcionar.
Vaig passar setmanes o mesos tancat, qui sap, però la porta finalment es va obrir sola. Al sortir per fi vaig comprendre les mirades dels habitants, ja que m'havia convertit en un d'ells, maleïnt-me en silenci per haver-me deixat enganyar amb tanta facilitat per ella. Però això ja no tenia solució, o potser si?
