diumenge, 25 de maig del 2014

Un conte inventat.

Com que m'agraden tant els llibres se m'ha ocorregut inventar-me una xicoteta historia que us deixe a continuació.

SAIMA
Hi havia una volta, no fa molt de temps una xiqueta, pobra i indefensa que vivia en Islamabad, la capital de
Pakistà. Ella s'anomenaba Saima, tenia uns llargs cabells negres arreplegats en una bonica trena amagada baix un vel que li cobria tot el cap. També portava una túnica una mica gastada per el pas temps de color rosa. Era molt simpàtica encara que apenes tenia per a menjar, lluitaba contra dures enfermetats i malgrat a la seva temprana edat ja treballava.
Tots els dies seguia la seva rutina normal i vivia cada dia com si fora l'últim ja que sabia que les seues esperances de vida eren molt poques.
En aquells temps ella era molt feliç perquè dos dies abans els seus enemics habien declarat un mes de pau però llavors, va començar a escoltar trets, crits i a la gent de fora córrer demanant al seu déu que els ajudara. Ella es va espantar tant que és va ficar baix de un munt de peçes de mobles trencats per a que no la poguessin vore.
Després d'un cop brusc la porta de fusta de s'ha casa va caure derrocada al brut sòl i els seus enemics van entrar ràpidament sense mirar enrere. Ella va pensar que la seva única esperança era escapar d'allí.
En aquell moment per primera volta desde que va morir s'ha mare la única familiar que li quedava és va adonar que estaba sola de veritat, és va abraçar a una nina de drap a la que li faltaba una cama i estava molt vella i decidida va sortir de la casa, però una volta fora li van disparar a la cama i es va desmaiar. La donaren per morta i uns xiquets que passaven per allí cuan és van anar els enemics la van portar a l'hospital.
Allí li van dir a Saima que li tenien que tallar la cama i ella va pensar en la seva nina, però açò no va ser tot ja que dies més tard a aquesta primera operació li van dir que la tenien que tornar a operar aquella mateixa nit però aquesta volta a vida o mort.
Al matí següent a l'operació, Saima jeia morta a la llitera de l'hospital junt a la seva adorada nina.

                                                          FI

Espere que us haja agradat i comenteu la vostra opinió per tal de millorar el conte.


6 comentaris:

  1. Que buena, ¡queremos más como esa!!!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por comentar y por tu opinión...
      Firmado: Keep Calm and be a reader

      Elimina
  2. Es preciós. De veritat que tens talent per escriure històriies. Et recomane que continues escribint. Una abraçada de la teua amiga i companya del blog: Que lligen els minions? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gracies m'alegre molt que t'haja agradat tant i sigues tan amable decomentar... Una altra abraçada de la meva part.
      SIGNAT: Keep calmand be a reader.

      Elimina